El Sender del mediterràni (GR92)
El GR 92 també anomenat sender del Mediterrani és un sender de gran recorregut que travessa tot Catalunya de nord a sud resseguint la costa del mediterrani, Neix a Portbou a l’Alt Empordà, i arriba fins al Pont de l’Olivar a Ulldecona (Montsià). Aprofita tot tipus de camins costaners com els coneguts camins de ronda. Quan no és possible resseguir la costa el sender s’endinsa cap a zones d’interior on ens ofereix magnífiques vistes allunyades del mediterrani. El camí també travessa parcs naturals com els del Cap de creus Aiguamolls de l’Empordà, Montnegre-Corredor, Collserola, Garraf i Olèrdola i voreja també el Delta de l’Ebre.
Molta gent no sap que el el GR-92 forma part del sender europeu E-10 (Mar Bàltic - Mediterrani) de manera que els extrems catalans han d’enllaçar amb la seva continuació dins de territori francès i valencià. En aquest moment, l’enllaç sud amb el país valencià ja està fet. A destacar que el tram valencià segueix un itinerari coincident amb l'antiga calçada romana (Via Augusta) amb una longitud d'uns 425 km. El tram murcià té una longitud de 163 km.
Nosaltres, aquest mes de desembre hem caminat per les tres primeres etapes del GR92, aprofitant aquests dies d’hivern on la tramuntana no ens ha bufat i ens ha acompanyat un solet gratificant.
----PortBou-Llançà 11,93 kms. amb un desnivell de 461m.
----Llança-Cadaqués 20,41kms. amb un desnivell de 652m.
----Cadaqués-Roses 22,77kms. amb un desnivell de 822m.
Hem recordat els poemes de Sagarra i de Vinyoli, dos dels poetes catalans que més han descrit les belleses del paisatge de la costa brava i també les narracions de Josep Pla.
Potser de Sagarra tots recordem els poemes que han musicat autors con Llach (vinyes verdes vora el mar i la canço de rem i de vela nº 12):
...Entre les barques quan passa l'amor,
no duu la fúria de crits ni besades,
l'amor que passa a la vora del mar,
és blau verdós i flexible com l'aigua...
Altres autors també han musicat a Sagarra com Guillermina Mota, Ovidi Montllor i Toti Soler. Uns adjuntem aquí un poema menys conegut (per allò d’anar fent país) com és el publicat en el llibre àncores i estrelles de l’any 1935.
Aiguamarina
Voldria ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l'escàlem.
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i el teu amor, transparent
com una aiguamarina.
I de Vinyoli….us recomanem que aneu a Begur i camineu pels carrers tot gaudint dels paisatges que ell va veure i resseguint els pannells informatius de la ruta poètica dels que han fet reportatges diverses televisions locals com la del mateix poble de Begur o la TV Costa Brava.
Aquí teniu els enllaços:
http://www.begur.cat/web/esp/video.php?not=252
http://tvcostabrava.xiptv.cat/l-informatiu-costa-brava/capitol/passejant-per-la-poesia-de-joan-vinyoli
I de Josep Pla podeu fer una ullada a la web de http://www.lletres.net/pla/ i si us agrada, no deixeu de llegir els llibres de "el quadern gris", el "meu país" i "la costa brava" dels que us adjuntem el comentari del mateix Pla:
Quan aquest llibre fou concebut, el país era un pur paradís geogràfic que coneixien, a part els qui hi vivien, molt pocs iniciats. Després la Costa Brava ha entrat en el corrent turístic que tothom sap i una vertadera riuada humana, d’unes proporcions desorbitades, s’hi ha projectat damunt. A més dels milers de turistes que ens visiten cada estiu, les noves carreteres i autopistes han posat la Costa a un pas de Barcelona, que abans semblava tan remota. Davant un fet semblant la gent del país hem vist astorats com el litoral s’anava transformant, en realitat transmutant visiblement. (...) Però, malgrat tots els esforços per desvirtuar-la, la Costa Brava, si se sap mirar amb ulls d’autenticitat, conserva encara tota la seva gran bellesa, el seu incentiu i la seva fascinació, intactes. Demano, doncs, al lector que prengui aquesta Guia com un esforç per mantenir uns valors de realitat que encara subsisteixen sota aquesta voluminosa multitud humana i aquesta escenografia urbanística”.
