miércoles, 27 de agosto de 2014

RUTA DE MAR DE LLACS. JULIOL I AGOST

Hem tornat a gaudir d'un estiu espectacular triscant per muntanyes, valls i llacs. La travessa, sempre ha tingut molt bona acollida, i tots els grups han quedat molts i molt contents. I malgrat sempre repetim el mateix...la muntanya ens omple tant i tant que no ens cansem d'admirar els seus paisatges, l'aire que s'hi respira, el silenci, la llum de les fulles, de l'aigua platejada... i per no repetir-nos...aquí teniu un poema (potser infantil) però com que estem alegres ens sentim com uns nens amb sabates noves. Que acabeu de passar un bon estiu! Descans Ha deixat compactes, "tele" i jocs de l'ordinador; avui és dia de festa i se'n va d'excursió. Fa temps que no veu muntanya, que no olora romanins, que no veu nius a les branques ni s'ajeu a sota els pins... Fa temps que enyora el silenci de la terra, al seu entorn, perquè els sorolls li fan nosa i li pesen sota el front. Té la vida massa plena d'aparells, música i veus i figures forasteres! Quin plaer, sentir que els peus llisquen sobre la pinassa tan silenciosament, i que cap remor feixuga no li torba el pensament! La feina de cada dia amb goig demà la farà. Gràcies amiga muntanya, per deixar-lo reposar! Joana Raspall, Com el plomissol. Poemes i faules (La Galera, 2013)