martes, 22 de noviembre de 2016

SEGUIM PROGRAMANT A CALDES




Tornem a iniciar les xerrades amb sopar del Tast de lletres. De moment n'hem programat dues de ben diferents però que poden ser molt interessants.

Primer ens visitar Ferran Monegal, periodista i presentador de TV que ens parla de tot aquest món mèdiatic que és la televisió.

Al desembre vindrà l'Oscar Cadiach, un dels primers alpinistes que l'any 1985 va assolir el cim de l'Everest. Molt aficionat a la fotografia...ha fet forces pel·lícules de les seves expedicions. Actualment es troba immers en el projecte de voler fer 14 cims de més de 8000metres sense oxígen.  De fet només ni queda un: El Broad Peak. Aquest agost passat el va intentar fer però va haver de deixar-hoper culpa del mal temps.


Ganes de que ens expliqui coses.... 



FINS AVIAT!!

martes, 15 de noviembre de 2016

ARA SÍ RERAVERA 2016

A l 'anterior post hem tornat un any enrera, tot per explicar-vos com va comença la idea del RERAVERA.

Ara tenim ja el 2º RERAVERA, aquest any dedicat a la trasnhumància i als pastors.

...i un altre jorn per reinventar-nos, un altre novembre i un nou esclat de Reravera, les jornades de poesia i cançó dedicades al Parc Natural del Montseny. L’any passat va ser un homenatge a Josep Pijoan i Joan Maragall. Aquest any volem anar de ruta amb els pastors i els seus camins: Els camins de la Transhumància coneguts també com camins rals, carrerades, cabaneres, lligallos... Qui no té en el seu poble un carrer amb el nom de Carrer Carrerada?

Camins documentats ja en el segle XI i que, segons la llei, són bens de domini públic inalienables, imprescriptibles i inembargables però que, mica en mica, han anat quedant oblidats malgrat que a Catalunya hi ha prop de vint mil kilòmetres de camins ramaders dels quals més de tres mil  ja han estat mitjanament recuperats.

Prop de casa nostra tenim el camí dels Cingles de Bertí que forma part del gran camí ramader que uneix les muntanyes de la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès i el camí ramader de la Marina, que entra al Vallès per dues zones del Montseny: la Calma i Sant Marçal, per a davallar cap a les pastures d’hivern de Samalús, Cànoves i Sant Antoni de Vilamajor.

Gràcies a la col·laboració de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de La Garriga, l’entitat La Gatzara, l’Associació Agrària, restauradors i botiguers de la zona del Montseny podem tornar a oferir-vos uns actes destinats a recordar històries, situacions, vivències i  sobretot  reivindicar i posar el nostre granet de sorra, per a salvaguardar aquests històrics camins i el seu ric patrimoni cultural històric, arquitectònic, paisatgístic i ecològic.  Un patrimoni que, sens dubte, ens identifica i que no hem de deixar morir sota la incommensurable globalització.

Us adjuntem l'article que ens ha publicat el 9nou del Vallès Oriental: 




jueves, 10 de noviembre de 2016

RERAVERA 2016. EL PARC NATURAL DEL MONTSENY

L’any 2015 van voler iniciar una nova etapa. Els que ens heu seguit ja sabeu tot el que vàrem passar per sortir-ne ben parats. Però bé, el passat ja és lluny. Potser recordeu que a finals del 2015 vam iniciar un projecte anomenat RERAVERA, que volen ser unes jornades de tardor dedicades al parc natural del Montseny. Això és el que vam escriure en els díptics de presentació:

...que un món millor sempre ens espera enllà dels astres. No és sols un somni, també és la urgència pel dolor de tanta gent, desheretats de tot, de tot menys de...la joia, la joia d'inventar-se un bell demà més digne on hi surti el sol (Cançó de la joia o de la Reravera/Lluís Llach)


I amb aquesta joia de reinventar-nos, us presentem unes jornades de tardor dedicades a Josep Pijoan i Joan Maragall.

Feia temps que des de l’aula de cultura de la FUMH ens ballava pel cap la idea de reivindicar la figura de Josep Pijoan, l’amic enfebrat, com l’anomenava Maragall, i al veure que la Diputació de Barcelona oferia uns ajuts per a fer activitats culturals dins l’entorn del parc Natural del Montseny, ens hi vam llençar de cap.

Ens calia, però la col·laboració d’entitats i persones que vetllen pel nostre patrimoni cultural i, així va ser com vam contactar amb el Xavier Cateura, autor del llibre “Una historia poc coneguda del Montseny” on ens explica les estades dels primers modernistes en aquest indret. Ell ens ha facilitat molta informació i ens acompanyarà en una conferencia que tenim prevista.


Agrair el suport i la participació de l‘entitat garriguenca la Gatzara que cada ant organitza el cicle Terra de Sons amb l’objectiu de donar a conèixer llocs i autors del panorama musical català, i que ja és a punt de celebrar el seu cinquè aniversari.

També a l’ajuntament de la Garriga i a la Biblioteca per creure en el projecte i cedir-nos els equipaments municipals per a realitzar actes, així com ala Fundació Maurí per la seva alta implicació i al Club d’atletisme de les Tortugues per acompanyar-nos en la rutaque tenim prevista fer a peu.

Finalment donar les gràcies als botiguers del nostre poble que sempre estan apunt per contribuir en diverses propostes i a l’Associació Agrària per ajudar-nos a fer un dels actes: el vermut poètic, un tast de proximitat.

Així doncs, tenim tots els ingredients per poder honorar la figura de Josep Pijoan i Soteras, (Barcelona 1879-Lausana 1963), un home entusiasta historiador d’art, arquitecte, poeta, agitador cultural…que va fer conèixer a Maragall la zona del Tagamanent i el Pla de la Calma.


Amb les jornades pretenen, apropar-nos n xic més a la història literària d’aquest indret del Montseny i mostrar cm els lletraferits d l’època van quedar admirats amb la riquesa i espontaneïtat del llenguatge de la gent de muntanya (pastors, carboners traginers…) fet que els va portar a definir el paisatge del Montseny amb “la paraula viva” i senzilla que tant reivindicaven. Esperem que gaudiu dels actes programats i que aquests ens ajudin a recordar històries i situacions per a poder acostar-nos una mica més al patrimoni que ens defineix i, de ben segur. que ens identifica i que no hem de deixar morir sota la incommensurable globalització.

aissss que us hem explicat el del 2015 i ara tocava el del 2016...seguim en el proper post!!Hi ha un post més antic 2-11-2015 on presentem el nou cicle.

sábado, 1 de octubre de 2016

ENTREM A LA TARDOR AMB JAZZ


Seguim amb Jazz. El Ricard Gili ens ha vingut a fer una demostració de com es pot sentir el jazz a les venes. O com hi ha jazz en comptes de sang J. El Ricard va ésser i segueix sent una de les ànimes del grup de la Locomotora Negra, format a Barcelona l’any 1971 (aviat està dir). Si els veieu notareu que per ells no passen els anys, el trobem igual de joves i alegres.

Apart del concert ens ha fet una explicació meravellosa dels orígens del jazz.

Aquí teniu el link cap a la seva pàgina web:


miércoles, 29 de junio de 2016

NITS D'ESTIU AL CASINO

Estem contents perquè ens espera un gran juliol al Casino de la Garriga. Tindrem 3  concerts a quin més divers i engrescador. L’estiu és ple de coses diferents i gratificants entre elles poder sentir bona música a l’aire lliure i en un indret privilegiat. Potser per aquest motiu els festivals proliferen cada any més. Nosaltres ens hi afegim amb aquest cartell.

martes, 17 de mayo de 2016

LA MÚSICA TRANQUIL·LA DEL TERRA DE SONS

Mireu quin article ha escrit el Xavier Cucurella i publicat a La Garriga Digital. Gràcies i també a Sonia Studio per les seves fotos i disseny de cartell.


Si el feedback es aquest, hi haurà terra de sons durant molts anys!

Dissabte a la nit, tocades les deu, a la Garriga s’hi respirava calma. El Barça ja feia més de tres hores que havia guanyat la lliga i els pocs petards que van ressonar –massa ben acostumats a les victòries, aquests culers- ja quedaven molt enrere en el temps. Plovia. I, com acostuma a passar en un poble que es resisteix a esdevenir ciutat, l’oferta d’oci escassejava.

Enmig de tant assossec, com en aquell llogarret de la Gàl·lia, els amics de La Gatzara tenien preparada una vetllada deliciosa a la casa batejada amb el nom d’un Gran, el que va contribuir a fer de la Garriga la preciositat arquitectònica que és. A Can Raspall, doncs, s’hi van poder sentir sons d’aquesta terra que trepitgem, la nostra, que sovint no valorem prou.

La música de dissabte va ser d’aquella tranquil·la, cuidada i meditada, que convida a tancar els ulls; fer un glop de la millor cervesa del món –no és cap exageració- i paladejar-la amb delit; deixar-se guiar per Quart Primera i Inspira, que saben a què juguen.

El Pere Jou confessa que, en concerts d’aquest tipus, li agrada trencar la jerarquia que imposa aquest pam i mig d’alçada de l’escenari vers el públic i per això parla amb naturalitat entre cançó i cançó i commina als assistents a cantar, demanar i preguntar. I si amb això no n’hi ha prou, abandona el seu tamboret i arreplega una cadira per camuflar-se entre el públic i tocar els últims temes allà al mig, sense micròfon: només amb la seva guitarra i el seu potent raig de veu.



Després, és clar, seu en silenci al darrere de la sala per escoltar els seus admirats Inspira, que li agafen el relleu i segueixen el fil del concert com si ho haguessin fet així tota la vida.


I és que el Terra de sons és especial. Ho són els escenaris dels concerts, acollidors i amb una història aclaparadora; ho són els grups que hi toquen, que saben on van; i també ho són, d’especials, els organitzadors. Perquè no tothom pot disposar un festival de música, de sons, amb tant bon gust.



miércoles, 4 de mayo de 2016

PRIMAVERA! GAUDIM!



Aquest maig ens espera un nou “Posem la Nota”.


Bonic és treballar de gust amb tants bons professionals i col·laboradors. 

Joan Chamorro ens visitarà al Casino de la Garriga (gràcies per cedir-nos l’espai).  Actuarà amb un quartet format per Andrea Motis, Carla Motis i Rita Payés. 

I comença el sisè Terra de Sons amb un cartell espectacular. Les entrades les podeu trobar  al Club TR3SC i també a Productes de la Terra.


Vinga a gaudir de la gran primavera musical. 




Com va dir un dia Robin Williams: La primavera és la manera que té la natura de dir-nos:Fem festa!”





I ja que hem recordat la frase del Robin Williams...teniu frases de primavera que us facin sentir vius, alegres i feliços??. 

Aquí en teniu unes quantes:

"Podrán cortar todas  las flores, pero no podrán detener la primavera" ( Pablo Neruda)

"La ciència mai ha aconseguit un agent tranquil·lizant tan eficaç com un assolellat dia de primavera". (W. Earl Hall) 

"Un optimista és la personificació de la primavera". (Susan J. Bissonette) 

"Asseu-te en silenci sense fer res, la primavera arriba i l'herba creix per si sola". (Proverbi) 

"La primavera és quan la vida està en tot". (Christina Rossetti) 

"L'hivern està en el meu cap, però l'eterna primavera està en el meu cor". (Víctor Hugo)

"El verdor de la primavera nos recuerda que la vida es una llamada a la esperanza" (Abel Pérez Rojas)




lunes, 4 de abril de 2016

EL FRARE QUE MARCA EL TEMPS



Aprofitant que molt aviat soparà amb nosaltres l’Eloi Cordomí en un nou “Tast de lletres”, avui, en aquesta nova entrada, volem compartir i retre un homenatge al frare meteorològic creat per la família Borràs de Mataró, l’any 1894.


Compartim l’entrada del diari Regió 7, escrita el dia 9-6-2014, just quan el frare feia 120 anys.

Qui no ha vist alguna vegada al frare que amb el seu punter i la seva caputxa prediu el temps que farà? Conegut com el frare del temps, aquesta mena d'higròmetre (mesurador de la humitat atmosfèrica) és probablement el meteoròleg més famós i antic del món, que aquest any compleix el seu 120 aniversari.


Darrere d'aquest curiós i entranyable personatge s'amaga un instrument meteorològic creat el 1894 per Agapito Borràs Pedemonte, qui va constituir la companyia de joguines Tot Idees SL, propietat de la família Borràs, a Mataró.

Segons l'empresa Tot Idees, el frare ha estat i és encara un dels mecanismes de previsió meteorològica més populars i se segueix comercialitzant tant a Catalunya com a França, Itàlia o Portugal.

Assegut, amb un llibre obert a les seves mans i la bola del món als seus peus, el frare caputxí prediu el temps que farà des de fa 120 anys, amb un mètode basat en l'hidròmetre, que mesura la humitat i que es basa en un mecanisme simple de física recreativa, de final del segle XIX. El que és curiós és que aquest misteriós frare sol encertar les seves prediccions, es posa la caputxa quan ha de ploure a la vegada que assenyala pluja i se la treu en cas que faci bon temps.

Aquest mecanisme és capaç de registrar totes les variacions i dilatacions, i transmet aquesta informació a través del punter i la caputxa que porta el frare. En funció de la humitat, el frare indica si el temps serà: sec, regirat, amb vent, bo, insegur, ventós, humit o amb pluja.

Al llarg de més d'un segle, la companyia fundada per Agapito Borràs ha realitzat prop de quaranta models d'higròmetres del frare que ara es poden visitar a la seu de l'empresa Tot Idees, a Mataró, on continua la tradició centenària de la família en el món de les joguines.

viernes, 15 de enero de 2016

2016 QUIN VALOR TENEN ELS MÚSICS?



Un nou any...i seguim amb constància el camí.


Bon 2016 a tots i a totes i sobretot als músics que lluiten contra corrent un un país que com diu el Sr. Aute: España se convierte en un país sin alma porque no se valora la cultura"

Afegir que ens molesta el que fan molts restaurants que segueixen apostant per la trista història de “tu actues i jo et pago el sopar”. Potser és que aquest país continua amb el recurs fàcil dell turisme de menjar i beure, sense cap altra valor afegit? 

Es valora a restauradors amb els “glamours” de les estrelles Michelin o les apostes culinàries tant variades i innovadores. Però molts d’aquests restaurants poden fer pagar per un sopar o un dinar una gran quantitat de diners, mentre que  (no diem que ho facin tots) busquen uns músics que amenitzin la vetllada per “no res”. 

 Heu provat mai d’escriure,només escriure, damunt d’un paper en blanc... poden passar hores i dies fins que finalment "pareixes" el poema o el text...

...Ara toca afegir la música? 

I quin valor li donem?


Tema recurrent, molta gent ho expressa millor que nosaltres, de manera que us deixem amb una imatge que fa força temps circula per les xarxes socials




Esperem que en aquest 2016 això faci un tomb i que també es rebaixi l’iva cultural.