Sortides de Tardor

No hem estat parats…

Al Setembre hem fet una caminada de mig dia al Pic de Les Bruixes i Comanegra amb un grup molt actiu de nous amics i amigues que ens han fet confiança i que esperem retrobar!
És una ruta que ens permet gaudir de dos dels pics més alts de la zona de l’alta Garrotxa i que no presenta dificultats. Tots dos pics ens ofereixen una vista immillorable de tota la zona sud de la província gironina i del Canigó ja que el pic del Comanegra fa frontera amb França. El paisatge fins arribar-hi, i més a la tardor, ens permet gaudir de boscos de rouredes i fagedes majestuosos.

A l’octubre hem estat més agosarats i aprofitant el pont del 12 d’octubre hem preparat una sortida per la zona del país basc francès:Ens hem desplaçat fins Hendaye, en euskera Hendaia, per caminar tot el sender del litoral que va d’aquesta població fins a Bidart. Recomanable la visitat a Saint Jean de Luz (http://www.saint-jean-de-luz.com).
El camí del litoral no presenta cap dificultat, només cal portar aigua si el dia és calorós. Trobem poc desnivell en els seus 25 kms de recorregut. El sender travessa penya-segats i l’espai natural protegit del Domaine d’Abbadie.

Ja que érem per aquest vorals, hem programat de manera optativa una volta al Midi d’Ossau des de la zona francesa del Lac de Bious Artigues. Us adjuntem un article de Ramón Tejedor, publicat al diari “aragondigital (http://www.aragondigital.es/asp/noticia.asp?notid=6521&secid=1) que de ben segur us animarà a voler contactar-nos per realitzar aquesta sortida.

"La vuelta al Midi d’Ossau nos va a introducir en una diversidad de parajes y nos va a permitir apreciar todas las caras de esta joya telúrica de la naturaleza, una catedral de roca donde las chimeneas, torres, aristas y paredes, asombran a cada instante y donde con el paso del día, la luz de sol nos descubre perfiles diferentes. El sendero que seguimos está perfectamente balizado y es una de las excursiones preferidas por los pirineístas franceses para realizar en una sola jornada. Del aparcamiento, junto al lago Bious Artigues, sale el camino por su orilla derecha orográfica. Pronto llegamos a los llanos de Bious, a través de un espléndido bosque de hayas multicolor en este otoño radiante, que no deja reposar ni un minuto a nuestras cámaras fotográficas. Desde aquí, el Midi, cuya silueta cambia a cada instante, proyecta la sombra de su muralla norte sobre los más altos abetos.

Encontramos en estos pastizales rebaños enormes de ganado vacuno y equino. Nada más atravesar la frontera franco española nos ha sorprendido el gran contraste entre el aprovechamiento ganadero a uno y otro lado de la misma. La ganadería de montaña tiene aquí un importante peso específico y, en consecuencia, la transformación artesanal e industrial de sus derivados se ha traducido en una multiplicidad de productos que se venden a lo largo de la carretera: quesos, miel, patés, etc. se ofrecen al viajero, quien es consciente del esfuerzo, en este lado de los Pirineos, por un modelo de desarrollo sostenible que pone en valor los recursos naturales, en una simbiosis inteligente entre conservación y aprovechamiento de esos recursos. Así se entiende la oposición en estos valles, singularmente en el vecino de Aspe, a la construcción de vías carreteras de las llamadas de gran capacidad, a pesar de la construcción del nuevo túnel de Somport, y la apuesta por un desarrollo que conjuga lo agroganadero, con el turismo ecocultural".

mesos de tardor-hivern

Hem estat un temps parats...ha estat època de canvis i de rectificar i afegir rutes a la nostra web. També hem volgut desenvolupar nous reptes dels quals us informarem properament.

I així ens ha passat tota la tardor que va arribar el 23 de setembre del 2010 a les 5.09, segons diuen els tècnics. Els llibres de primària sempre ens explicaven que canvi de les estacions es produïa cada dia 21 (21 de març, 21 de juny, 21 de setembre i 21 de desembre).


Vam rebre la nova tardor amb neu el dia 26 de setembre i amb ventades notables. La Fageda es va omplir de gent…massa gent, potser per recordar l’any Maragall que també va escriure un meravellós poema de tardor l'any 1893:

TARDOR
Ah!...l’Octubre...primeres fredorades.
L’Aire fa olor d’hivern, eixut, coent;
comença com un gran ressecament
i les grogors de sol en les fatxades.
Comença el desmaiar en els passeigs
la fulla, i en el cel , buit d’orenetes,
les fredes transparències dels oreigs
i els cap-tards del color de les violetes.

Al vesprejar les tardes més escasses
s’agita repoblada la ciutat.
i va escampant-se per carrers i places
fum olorós del fruit d’hivern torrat.


I ja som immersos dins l’hivern, de moment amb poca neu…una enganyada abans d’entrar a l’estació blanca. El dia 30 de novembre, Sant Andreu, va produir-se una nevada generalitzada que va cobrir de blanc tot el Pirineu i Prepirineu, amb gruixos acumulats de fins 15 centímetres a la nostra estimada vall de Camprodon. Així les pistes d’esquí es van animar pel pont...de la constitució o de la puríssima. Però tot va ser un miratge i la neu es va fondre ràpidament deixant un paisatge sec i pelat.

El fred ha arribat després de la setmana dels barbuts. A la tradició popular catalana hi ha tota una munió de sants posseïdors de llargues i frondoses barbes que celebren el sant la mateixa setmana. Per aquest motiu, la tradició popular ha batejat aquesta setmana amb el nom de “La Setmana dels Barbuts”, la setmana més freda de l'any. Les principals diades que inclou la Setmana dels Barbuts són les dedicades a tres sants que es representen tradicionalment amb barba: Sant Pau ermità (15 de gener), Sant Antoni Abat (17 de gener) i Sant Maür (18 de gener). La setmana s’acaba el dia 22 de gener (Sant Vicenç). Els avis expliquen que l’únic sant que no portava barba era Sant Sebastià (dia 20 de gener).

Potser pot semblar que aquest post s’està convertint en un santoral..però no és pas aquesta la nostra intenció tan sols és un petit homenatge a la tradició, tant sabia i popular de la nostra terra,que ara...amb el tema de la globalització sembla que anem perdent.