Hem estat un temps parats...ha estat època de canvis i de rectificar i afegir rutes a la nostra web. També hem volgut desenvolupar nous reptes dels quals us informarem properament.
I així ens ha passat tota la tardor que va arribar el 23 de setembre del 2010 a les 5.09, segons diuen els tècnics. Els llibres de primària sempre ens explicaven que canvi de les estacions es produïa cada dia 21 (21 de març, 21 de juny, 21 de setembre i 21 de desembre).
Vam rebre la nova tardor amb neu el dia 26 de setembre i amb ventades notables. La Fageda es va omplir de gent…massa gent, potser per recordar l’any Maragall que també va escriure un meravellós poema de tardor l'any 1893:
TARDOR
Ah!...l’Octubre...primeres fredorades.
L’Aire fa olor d’hivern, eixut, coent;
comença com un gran ressecament
i les grogors de sol en les fatxades.
Comença el desmaiar en els passeigs
la fulla, i en el cel , buit d’orenetes,
les fredes transparències dels oreigs
i els cap-tards del color de les violetes.
Al vesprejar les tardes més escasses
s’agita repoblada la ciutat.
i va escampant-se per carrers i places
fum olorós del fruit d’hivern torrat.
I ja som immersos dins l’hivern, de moment amb poca neu…una enganyada abans d’entrar a l’estació blanca. El dia 30 de novembre, Sant Andreu, va produir-se una nevada generalitzada que va cobrir de blanc tot el Pirineu i Prepirineu, amb gruixos acumulats de fins 15 centímetres a la nostra estimada vall de Camprodon. Així les pistes d’esquí es van animar pel pont...de la constitució o de la puríssima. Però tot va ser un miratge i la neu es va fondre ràpidament deixant un paisatge sec i pelat.
I així ens ha passat tota la tardor que va arribar el 23 de setembre del 2010 a les 5.09, segons diuen els tècnics. Els llibres de primària sempre ens explicaven que canvi de les estacions es produïa cada dia 21 (21 de març, 21 de juny, 21 de setembre i 21 de desembre).
Vam rebre la nova tardor amb neu el dia 26 de setembre i amb ventades notables. La Fageda es va omplir de gent…massa gent, potser per recordar l’any Maragall que també va escriure un meravellós poema de tardor l'any 1893:
TARDOR
Ah!...l’Octubre...primeres fredorades.
L’Aire fa olor d’hivern, eixut, coent;
comença com un gran ressecament
i les grogors de sol en les fatxades.
Comença el desmaiar en els passeigs
la fulla, i en el cel , buit d’orenetes,
les fredes transparències dels oreigs
i els cap-tards del color de les violetes.
Al vesprejar les tardes més escasses
s’agita repoblada la ciutat.
i va escampant-se per carrers i places
fum olorós del fruit d’hivern torrat.
I ja som immersos dins l’hivern, de moment amb poca neu…una enganyada abans d’entrar a l’estació blanca. El dia 30 de novembre, Sant Andreu, va produir-se una nevada generalitzada que va cobrir de blanc tot el Pirineu i Prepirineu, amb gruixos acumulats de fins 15 centímetres a la nostra estimada vall de Camprodon. Així les pistes d’esquí es van animar pel pont...de la constitució o de la puríssima. Però tot va ser un miratge i la neu es va fondre ràpidament deixant un paisatge sec i pelat.
El fred ha arribat després de la setmana dels barbuts. A la tradició popular catalana hi ha tota una munió de sants posseïdors de llargues i frondoses barbes que celebren el sant la mateixa setmana. Per aquest motiu, la tradició popular ha batejat aquesta setmana amb el nom de “La Setmana dels Barbuts”, la setmana més freda de l'any. Les principals diades que inclou la Setmana dels Barbuts són les dedicades a tres sants que es representen tradicionalment amb barba: Sant Pau ermità (15 de gener), Sant Antoni Abat (17 de gener) i Sant Maür (18 de gener). La setmana s’acaba el dia 22 de gener (Sant Vicenç). Els avis expliquen que l’únic sant que no portava barba era Sant Sebastià (dia 20 de gener).
Potser pot semblar que aquest post s’està convertint en un santoral..però no és pas aquesta la nostra intenció tan sols és un petit homenatge a la tradició, tant sabia i popular de la nostra terra,que ara...amb el tema de la globalització sembla que anem perdent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario