GR-92

El Sender del mediterràni (GR92)
El GR 92 també anomenat sender del Mediterrani és un sender de gran recorregut que travessa tot Catalunya de nord a sud resseguint la costa del mediterrani, Neix a Portbou a l’Alt Empordà, i arriba fins al Pont de l’Olivar a Ulldecona (Montsià). Aprofita tot tipus de camins costaners com els coneguts camins de ronda. Quan no és possible resseguir la costa el sender s’endinsa cap a zones d’interior on ens ofereix magnífiques vistes allunyades del mediterrani. El camí també travessa parcs naturals com els del Cap de creus Aiguamolls de l’Empordà, Montnegre-Corredor, Collserola, Garraf i Olèrdola i voreja també el Delta de l’Ebre.

Molta gent no sap que el el GR-92 forma part del sender europeu E-10 (Mar Bàltic - Mediterrani) de manera que els extrems catalans han d’enllaçar amb la seva continuació dins de territori francès i valencià. En aquest moment, l’enllaç sud amb el país valencià ja està fet. A destacar que el tram valencià segueix un itinerari coincident amb l'antiga calçada romana (Via Augusta) amb una longitud d'uns 425 km. El tram murcià té una longitud de 163 km.

Nosaltres, aquest mes de desembre hem caminat per les tres primeres etapes del GR92, aprofitant aquests dies d’hivern on la tramuntana no ens ha bufat i ens ha acompanyat un solet gratificant.

----PortBou-Llançà 11,93 kms. amb un desnivell de 461m.
----Llança-Cadaqués 20,41kms. amb un desnivell de 652m.
----Cadaqués-Roses 22,77kms. amb un desnivell de 822m.

Hem recordat els poemes de Sagarra i de Vinyoli, dos dels poetes catalans que més han descrit les belleses del paisatge de la costa brava i també les narracions de Josep Pla.

Potser de Sagarra tots recordem els poemes que han musicat autors con Llach (vinyes verdes vora el mar i la canço de rem i de vela nº 12):

...Entre les barques quan passa l'amor,
no duu la fúria de crits ni besades,
l'amor que passa a la vora del mar,
és blau verdós i flexible com l'aigua...

Altres autors també han musicat a Sagarra com Guillermina Mota, Ovidi Montllor i Toti Soler. Uns adjuntem aquí un poema menys conegut (per allò d’anar fent país) com és el publicat en el llibre àncores i estrelles de l’any 1935.

Aiguamarina
Voldria ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l'escàlem.

I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i el teu amor, transparent
com una aiguamarina.

I de Vinyoli….us recomanem que aneu a Begur i camineu pels carrers tot gaudint dels paisatges que ell va veure i resseguint els pannells informatius de la ruta poètica dels que han fet reportatges diverses televisions locals com la del mateix poble de Begur o la TV Costa Brava.
Aquí teniu els enllaços:
http://www.begur.cat/web/esp/video.php?not=252
http://tvcostabrava.xiptv.cat/l-informatiu-costa-brava/capitol/passejant-per-la-poesia-de-joan-vinyoli

I de Josep Pla podeu fer una ullada a la web de http://www.lletres.net/pla/ i si us agrada, no deixeu de llegir els llibres de "el quadern gris", el "meu país" i "la costa brava" dels que us adjuntem el comentari del mateix Pla:

Quan aquest llibre fou concebut, el país era un pur paradís geogràfic que coneixien, a part els qui hi vivien, molt pocs iniciats. Després la Costa Brava ha entrat en el corrent turístic que tothom sap i una vertadera riuada humana, d’unes proporcions desorbitades, s’hi ha projectat damunt. A més dels milers de turistes que ens visiten cada estiu, les noves carreteres i autopistes han posat la Costa a un pas de Barcelona, que abans semblava tan remota. Davant un fet semblant la gent del país hem vist astorats com el litoral s’anava transformant, en realitat transmutant visiblement. (...) Però, malgrat tots els esforços per desvirtuar-la, la Costa Brava, si se sap mirar amb ulls d’autenticitat, conserva encara tota la seva gran bellesa, el seu incentiu i la seva fascinació, intactes. Demano, doncs, al lector que prengui aquesta Guia com un esforç per mantenir uns valors de realitat que encara subsisteixen sota aquesta voluminosa multitud humana i aquesta escenografia urbanística”.

ANY INTERNACIONAL DELS BOSCOS 2011

El 20 de desembre de 2006, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució per la qual es declarava l’any 2011 Any Internacionals dels Boscos. De nou “toca” reflexionar sobre el paper dels boscos i la sostenibilitat del planeta. La web oficial és la següent: http://www.un.org/en/events/iyof2011/

Es va pensar, com en tot any internacional, en fer activitats commemoratives i intercanviar coneixements així com repensar estratègies. Però...s’acaba l’any i no tenim del tot clar si ens ho han fet conèixer prou bé i si s’ha fet el que calia o només s’ha dissenyat un logotip i s’han reunit “els de sempre” per vendre un aparador.

Des de nostre senzill blog us aconsellem:

1) Fem, ja que no fan, el que nosaltres puguem malgrat sigui una petita engruna, per col•laborar a la sostenibilitat de la natura: encara anem per la muntanya i trobem bosses de plàstic, llaunes de begudes i porqueries diverses que no ens costa res d’endur-nos cap a casa.

2)Llegir...i per això us recomanem el recull de lectures que han fet les biblioteques de Granollers i la Frederica Montseny de Canovelles i que porta per títol :”Les mil cares del bosc”
http://issuu.com/bibliotequesdegranolllers/docs/guia_lectura_mil_cares

3) Llibres editats sobre la situació dels boscos:
http://www.fao.org/forestry/sofo/es/

4) Exposicions diverses com la d’Alfredo Guillamón a Palencia, o una itinerant patrocinada per Ibercaja Actur amb un títol molt suggerent: "Bosques de España. Donde la luz se hace vida". Si voleu aprofitar l’ocasió i viatjar a París…trobarem un “jardí efímer” on hi ha més de 440 varietats de plantes, matolls, flors..que volen simular la diversitat natural d’una ciutat i que una vegada acabada l’exposició es distribuiran per tot París.

Aquí i Catalunya i de manera oficial (volem dir..organitzat per la Generalitat), trobem una jornada commemorativa de cara al 24 de novembre a Barcelona, que porta per títol “els arbres els primers custodis de la terra”
http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.5c0c7ebdba677d1c00834410b0c0e1a0/?vgnextoid=36b47807600bf210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=36b47807600bf210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=3d104a2d1cedf210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD

Altres jornades i conferències que ja s’han fet les podeu trobar a : http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.7fe52f332a72b63053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=c4493290f2cb0310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c4493290f2cb0310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

5) Visionar vídeos que ens han d’acabar de sensibilitzar (de fet si esteu llegint l’article és que ja en sous conscient). Recorreguen la xarxa hem trobat els següents (si en trobeu d’altres ens agradarà que ho afegiu als comentaris)

a)El vídeo de l’any internacional dels boscos realitzat per Yann Arthus-Bertrand i narrat per l'actor americà Edward Norton: http://www.youtube.com/watch?v=-HSaAlPRN-c

b)El reportatge de la Rtvv dins el seu programa de medi ambient: http://www.rtvv.es/va/mediambient/MEDI-AMBIENT-INTERNACIONAL-DELS-BOSCOS_13_433286675.html

c)Un vídeo que ens ofereix una passejada virtual per un bosc europeu:
http://w3.upm-kymmene.com/upm/forestlife/

I acabem amb vídeos de gent anònima amb ganes de fer una bona feina:

http://www.youtube.com/watch?v=ZIOyKoC75aM&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=VddBBXpXWBc&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=ajfDdsmLlU0
http://www.youtube.com/watch?v=j3PiQy8xh2Y&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=Pu3Z9PpXVY0&feature=related

LA BRAMA

Crònica de la tarda del dia 15

Hem sortit preparats per gaudir d’un nou espectacle de la natura, però els temps no ens acompanya. Quants dies fa que no plou?? Portem ja gairebé un mes de tardor i poca pluja hem tingut. Fa més de vint que no cau ni una sola gota. (Potser el dia 7 va caure alguna dècima a Núria i anteriorment haviem tingut la pluja del dia de la Mercè).

Avui el cel és color plom. Els núvols s’arrosseguen i l’herba dels prats no brilla tal com voldríem. Els nens estan il•lusionats, saben que no han de fer soroll, que han de caminar sigilosament i aquestá és una nova emoció que incorporen al seu món infantil.

Els cérvols són animals gregaris (tendeixen agrupar-se ja sigui amb manades o colònies) però cal tenir en compte, que per una banda es reuneixen les femelles amb les cries i per l’altra els mascles joves. És curiós veure com el comportament de les diverses manades es diferent. I aquesta conducta diversa, es posa de manifest durant l’època del zel. Els mascles marxen cap els territoris on hi ha les femelles, el seu instint, diguem-ne social, desapareix i cada mascle busca conquerir una part de terreny on intentarà captar l’atenció de les femelles, com més millor. I per això el típic bram que ens agrada sentir i que declara, a viva veu, que el territori i tot allò que hi ha és d’ell, d’aquest mascle poderós, jove i lluent que es veu en forces per a conquerir-ho tot amb la seva espectacular cornamenta. De nou la natura i la seva força, la meravella de l’observació i la contemplació. El silenci de l’espera i els sons llunyans de les besties.

A youtube podeu trobar-hi diversos vídeos sobre el tema:
Per exemple:
http://www.youtube.com/watch?v=TXVeRl6_jOQ

TARDOR ACTIVA 2011

ACTIVITATS OCTUBRE

Us oferim 3 activitats variades i que poden ser del vostre interès. Per allotjar-vos, ja sabeu que us oferim, la nostra casa rural: CAN CAROLA.

Dia 15: la brama del cérvol: és aquesta una experiència única. Poder gaudir del bram del cérvol de ben a prop. Només durant els mesos d’octubre i novembre es pot veure l’espectacle de la brama. El dia 15, un dels nostres guies experts en fauna, ens acompanyarà per una de les zones boscosos del ripollès per a poder viure de primera mà com aquests animals busquen parella.

Dia 22: Taller de teràpia del riure per recuperar facetes oblidades de la nostra personalitat i descobrir de nou la nostra manera espontània de riure per deixar de banda, per una estona, les preocupacions habituals. El nostre cartell diu així:
Regala’t i Regala un Espai i Temps per desconnectar de tot.
Gaudint i Relaxant-te et retrobes amb el millor de TU, la teva Alegria Interior,i el seu SO, la Rialla Alliberadora.


Dia 29 : La tardor a la vall de Camprodón: Un paisatge que mai s’acaba. Us oferim una excursió per la vall de Camprodon, terra de comptes i abats i que conserva un ric patrimoni natural i cultural i on podreu gaudir de paisatges verges i encisadors que posseeixen un excepcional interès per a l'excursionista.

En aquesta època hi trobareu una espectacular tonalitat dels arbres caducifolis amb colors que van des del groc fins al vermell i que contrasta amb els verds dels arbres de fulles perennes. Us oferim un itinerari per boscos d’alta muntanya i amb fantàstiques vistes sobre la vall del Ter.

US ESPEREM!!
Adjunto aquí un dels poemes dels nostres poetes catalans: Àngel Guimerà i les seves fulles seques:
Les fulles seques fan sardana
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.

I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se'n vénen dolçament.

I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.

I surt la lluna trista i sola,
fulla d'un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.

Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l'albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.

I l'arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!

Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l'albelcorc!

Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l'infinit!

RESUM MESOS ESTIU(JULIOL I AGOST)

De nou comencem amb un GRACIES! (AMB MAJÚSCULES) amb negreta i redundant. Gràcies a tots/es els que ens heu trucat i ens heu agraït l’escrit de la inauguració i gràcies a tots/es els que ens heu visitat aquest estiu. La veritat es que per nosaltres a sigut una nova experiència del tot enriquidora i estimulant. Hem compartit visions de vida, aventures, opinions, emocions mentre ens deixaven captivar per la tranquil•litat serena de l’estiu pirinenc. Un temps massa curt a muntanya on tot floreix i fructifica amb poques setmanes. L’estiu a muntanya és voluptuós, enèrgic, ràpid, embriagador , audaç...en suma INCOMPARABLE!

Hem conegut nova gent, la majoria de diverses zones de Catalunya però també de llocs diversos de la península. El que hem volgut es que us sentíssiu molt bé a la casa, com si fos “ca vostra”...i fent servir les paraules de Sisa: “que casa meva és casa vostra sí es que hi ha cases d’algú”.

L’estiu, sobretot el juliol, ha estat molt plujós. Ja va començar el dia 3 amb anuncis del servei meteorològic que es van complir. Les pluges del dia 3 van ser les següents: Llanars: 5,0
Molló: 26,1
Núria: 6,8
Ribes de Freser: 9,6
Ripoll: 16,0
Sant Joan de les Abadesses: 29,0Sant Pau de Segúries: 15,8 Setcases: 16,2
Tregurà: 9,2 Ulldeter: 3,1.

I aquesta ha estat la constat de tot el mes. Fins i tot vam haver d’anular alguna sortida. Diuen que ha estat, a les comarques gironines, un dels juliol amb més pluja des de l’any 1981...només a Girona es van recollir 155 litres.

L’agost ha estat una mica millor, si parlem de meteorologia i no ens ha espatllat cap dels plans previstos, només el de la nit de sant Llorenç i la seva pluja d’estels. La sortida més accidentada va ser la que vam fer de Vallter ha Thoés, passant per les gorgues de Carançà, ja que un cop arribats a Thoés el tren groc s’havia espatllat i, quan va passar, només arribava fins a Montlluís i nosaltres havien de tornar a Tregurà, a Can Carola que ens esperaven altres hostes per sopar!!!. Però de moment tot té solució i sota una pluja intensa van menjar a cobert davant d’un bon foc i gaudint de l’obsequi d’un client: coca de crema banyada amb xocolata i amb garnatxa negra. Bon profit i esperem hagueu passat un bon estiu!

inauguració

Què ens queda per dir? Només gràcies i mil gràcies perquè sense la vostra ajuda, ja ho hem dit, aquest projecte del Mene i jo, no seria possible.
Sempre en aquestes ocasions falten les paraules, ens queden curtes o poc plenes per poder explicar-ho tot. Ja ho comenta el Lluís Solà en L'arbre constant:
“Hi ha una paraula a la qual ens aproximem amb les paraules però a la qual mai no arribem. Aquesta és l'única paraula. Hi ha un color al qual ens aproximem amb els colors però al qual mai no accedim. Aquest és l'únic color. Hi ha un silenci al qual ens aproximem amb els silencis però al qual mai no pervenim. Aquest és l'únic silenci. La resta són reflexos d'un reflex, ombra d'ombres”.

Hagués volgut copsar en una sola imatge, l’activitat frenètica de tots, dies abans de la inauguració i durant la mateixa: el Josep traient herba de l’era, el Jandro amb el tractor, el Xambra, el Ramón i el net, amb l’altre tractor, el Josep fill, damunt la teulada, la Sandra…a totes les habitacions, semblava multiplicar-se i l’Oriol, ajudant al Mene i l’Albert petit darrera meu acabant un tapís, que jo vaig deixar a mitges, i la Laura, la Carlota, el Maxi, la Luci, rascant mobles i fent truita de patates i els Carbó col•locant el gots al bar i el Guille endreçant la beguda a la nevera, sense cap lògica(així és el meu fill gran). L'Eva redissenyant la cuina amb l'assessorament de la seva amiga i sota l'atenta mirada de l'Auca. Els meus pares aguantant el paller(com sempre) i el meu germà i l'Alba fent de "ma d'obra econòmica". El Jordi i la Marta, que es trobava malament, allà al peu del canó com bons amics que són. La Mercè i el Ventura renyant-nos perquè no volem sopar i perfilant portes i finestres i el Toni i la Juani... sinó van anar mil vegades a comprar!!! I la Tere cosint cortines sense parar i el Marc fent de "fill de les comandes" i recollint a última hora les coques i altres receptes de la meva “xef” preferida, la Carme. La Maria i el Benet buscant taps de suro i claus per obrir calaixeres antigues. I el Pere rascant les portes i el Joan Carles col·locant els panys i la Gemma comprant espelmes i l’abuelo i el Mena pintant i la Montse fent els detalls artístics junt amb l’Ariana. La Maite i el Ramón preparant el sopar de la revetlla amb la seva bona predisposició. I el reportatge fotogràfic de la Bibiana, la Raquel i el "novio" de Girona animant amb els "mojitos" i tots els de la fonda Rigà en pes, sent allà pel que faci falta...i no em vull deixar a ningú!!. Eii Vicens...i tu enviant tweets mentre l'Anna junt amb l'Esteve ens fa cafè amb la maquineta. I l'altra Esteve, rejuntant paret sense parar de xerrar!

Si algú des de l’aire hagués vist la munió de gent en un tros tant petit...semblàvem formigues, corrent vertiginoses i tots/es ajudant amb efecte i tendresa i això és el que a la llarga t’ajuda a viure, a veure que realment hi ha gent que sempre està i estarà al teu costat, sense demanar res a canvi. Aquesta és la veritable harmonia interior, la real estimació que ens demostrem entre els humans, els que saben què és ser al costat..i si ho saben, hauran perdut el cor, perquè l’ han entregat als altres, en els moments que ho necessiten i això sense retrets, sense hipocresies. Aquestes coses interiors es palpen de manera subtil i sublim, hi ha aquest sisè sentit que et demostra qui està amb tu, com, quan i perquè.

CALENDARI TALLER I MONOGRÀFICS MES DE JULIOL

També tenim previst realtizar diversos tallers i monogràfics que esperem siguin del vostre gust:

Dissabte 2
16,30-19,30h. TALLER DE RATAFIA: Aprendrem a confeccionar aquest licor típic de les nostres contrades. 20€

Dissabte 9
9,30-14h. PASSEJADA PER CONÈIXER LA FLORA DEL RIPOLLÈS: Taller-passeig per gaudir amb tota la família de la vegetació que ens envolta. 15€

Diumenge 10
12 - 14h. MARIDATGE DE VINS I FORMATGES: Tastarem diversos tipus de formatges triant el vi que millor s’hi escau. 22€

Dissabte 16-Diumenge 17
TALLER DE MICROGIMNÀSTICA: Taller per experimentar amb el cos de manera conscient. Cal tornar a l’organisme l’harmonia original. 65€. (Durada 10 hores).

Dissabte 16
18-23h. NIT D’ESTELS: Passejada nocturna per gaudir d’una nit d’estiu inoblidable. 30€ amb sopar inclòs

Dissabte 23-Diumenge 24
TALLER DE IOGA: Utilitzarem la respiració, la relaxació i la meditació per arribar a un estat òptim de pau interna 65€. (Durada 10 hores).

Dissabte 30 - Diumenge31
TALLER DE PILATES: Taller per recuperar la tonicitat i enfortir la musculatura que es perd amb l’edat 65€ (Durada 10 hores).

CALENDARI SORTIDES MES DE JULIOL

A veure si us apunteu a alguna sortida:
Dissabte 2 SORTIDA MATINAL AL CASTELL DELS MOROS:Sortida familiar a aquesta muntanya privilegiada i propera. 12€

Diumenge 3 SORTIDA DE MIGDIA AL BALANDRAU: Cim emblemàtic de la zona des d’on podrem gaudir d’una vista excepcional 20€

1ª SETMANA DE JULIOL: travessa d'una setmana: LA NOSTRA ESTRELLA: MAR DE LLACS: La ruta combina diferents paisatges i transcorre per diferents zones: Ripollès, Cerdanya francesa, Andorra... Gaudireu de llacs com els de Camporelles, les Bulloses, l’estany de Lanús, el de Besines i entrarem a Andorra per una vall glaciar com és la Vall d’Incles.
Durant el trajecte tindreu tot el suport logístic i acompanyament necessari perquè només gaudiu de la natura. La ruta es por realitzar amb allotjaments tipus refugis o també amb cases rurals de la zona.

Dissabte 9 TRAVESSA VALLTER-NÚRIA: Una de les travesses més populars de tot l’excursionisme català. 25€+Carrilet

Diumenge 10 SORTIDA MATINAL A LA COLLADA VERDA I PUIG ESTELA: Recorregut de gran bellesa que careneja força estona 22€

Dissabte 16 SORTIDA MATINAL AL COSTABONA: Gaudirem d’uns dels pics més axials del Pirineu. 25€

Diumenge 17 SORTIDA DE MIGDIA AL PASTUIRA: Una nova sortida de les més clàssiques de tota la vall. 18€

Dissabte 23 PUJADA AL GRA DE FAJOL: Pic característic pel seu color blanc. 20€

Diumenge 24 MATINAL AL ROC COLOM: Gaudirem de prats d’alta muntanya i de cims poc coneguts. 20€

Dissabte 30 EXCURSSIÓ AL PIC DE LA DONA I BASTIMENTS:Caminada espectacular que difícilment oblidarem. 25€

Diumenge31 RUTA FONTLLETERA-PASTUIRA-COLL DE LA MARRANA-VALLTER:Ruta que ens permetrà conèixer bona part de les muntanyes que encerclen la Vall. 25€

Travessa Carançà

Avui us oferim un post, potser una mica llarg, però que val la pena de llegir i així aprofitem per recordar a Joaquim Santasusagna i Vallès, un reusenc escriptor i periodista incansable, excursionista de soca-rel i com assenyala la revista Muntanya, defensor d’ un model d’excursionisme “fonamentat en una estretíssima vinculació entre nació i excursionisme. L'esperit de l'excursionisme no és només un sentiment, sinó sobretot un ideal i un compromís amb la nació”.

Podeu ampliar informació a http://muntanyanet.blogspot.com/2007/02/joaquim-santasusagna-naci-i.html

Aprofitant que hem fet i la farem durant tot l’estiu la travessa Carançà_Thoés, us oferim una part del seu escrit titulat “regió paradisíaca” que forma part del llibre “Les serres encantades” Impressions pirinenques (1936).


REGIÓ PARADISÍACA

A la collada de Noufonts ens trobem voltats de muntanyes nues, pelades, imposants. Seduïts per la superba majestat d'aquest muntanyam pedregós, sense una mata de verdor, semblem disminuïts, gairebé un no-res. En direcció a Núria veiem les tosses amples i massisses del Puigmal i del Puig del Segre. En la banda oposada i en totes direccions, hi ha un il•limitat panorama muntanyós. En mig del coll, es troba una creu que fa adornar la proximitat de Núria:una inscripció comanda als pelegrins que vénen de Fontpedrosa de “chanter” la salve en llatí que conté.

La sensació lleument basardosa, produïda per estar entremig d'altes i esquerpes muntanyes, i que vol atenallar-nos l'esperit, triomfa en ésser al coll de Nou Creus i al de Carançà. L'encongidor efecte de trobar-nos empetitits, dins de la immensitat, ens agavella. Un paisatge de fortitud feréstega ens té presos.

Quan hom davalla pel tarterar que hi ha sota el coll de Carançà vers l'inici de la vall de Toés, aquest to imposant varia una mica. A baix, tot és quietud i abandó, tot és desert i àrid; hi fita l'espai, profunda i vaga, la “mirada blavosa dels estanys”. La boira, ara, amaga les perspectives d'enfront i el lloc sembla tancat. Quan s'hi arriba, s'està entremig d'una gran desolació. Un silenci intens aquieta l'aire i tot el paisatge sembla imposar gravetat a l'ambient. Després, els estanys que s'escampen per la coma trenquen la tètrica i descarnada nuditat de la penyatera.

L'estany blau de Carançà es troba, sota el coll, reclòs entre pedregam i a l'ombra d'alteroses carenes i sobergs pics. El silenci, en aquest paratge, és absolut. Les aigües, d'una tonalitat certament blavenca, són lleugerament replegades pel vent, que sembla acaronar-les. Encara que el paisatge sigui quietament feréstec i ens imposi una gran sensació de solitud, no té aquella força superior del paisatge carener. S'agafa a l'esperit, però amb un to més baix.

L'estany Negre sota el pic de l'infern, està tot arredossat i sovint ple d'ombra. La seva aigua quan s'escola, deixa un rastre negrós, però té, a l'estany, altres matisacions. Agafa tons verds i rosats. Les aigües que neixen comencen a córrer per la vall que s'inicia, limitada, a banda i banda, per alterosos murs i pics.

S'ha davallat de la collada de Carançà amb el cor encongit per l'aspecte august i imposant de les altures, però quan s'és a l'estany Gran, que després es troba i que gairebé agafa tota la vall per ample i fins sembla que tingui un petit onatge, tremolen totes les fibres del cor, com un alliberament. Es veuen en els vessants avets ombrívols, la vall deixa el seu aspecte feréstec i enderrocat per aclarir-se d'herbei i de mates i ara el sol fins esquinsa els núvols per somriure amb la verdor. Si ens girem enrera, les altes muntanyes, d'un color imprecís, entre gris i rosat, els contorns de les quals comencen d'esfumar-se amb la distància, afegeixen al paisatge un to més. Tot l'ambient vibra en una simfonia de bellesa. Enfront, la boira va alliberant la vall i no triga a fodre's en l'espai, abandonant-nos totes les perspectives.

Novolem aturar-nos massa davant les gràcies enciseres d'aquest paisatge de meravella. Hi romandríem qui sap lo temps; se'ns hi perdrien, sense cap remor, les hores. L'aigua,amansida en els llacs, ara s'eixoriveix: llisca juganera pels planells esgraonats o salta enfurismada en els desnivells violents. El seu passatge cada vegada és més fadesc. Tant, que no ens sobtaria gota de veure aparèixer, al mig del corrent, una goja, restada en aquest indret i perduda d'enamorament per le seves gales. Sovint, l'aigua forma cascades d'esplèndida bellesa, mig ocultes entre la riquesa de l'arbreda.

El color tendre i clar de les jaces té una gran suavitat i contrasta amb el verd negrós dels avets i les feresteguesa dels rocatam dels costat de la vall. Malgrat aquest contrast, les dues notes rimen amb perfecta harmonia. La jaça gran de Carançà fa de molt bon veure. Es extensa, neta, meravellosa de fina verdor. Els bous i les vaques, calms, hi pasturen. Els petits, amb un morret tendre i rosat, miren sorpresos; els grossos embolcallen d'una llarga mirada i, alguns, grunyen sordament. El vessant d'enfront és atapeït d'avets i, dessota, l'aigua del riu remoreja la seva cançó eterna.

No trigàrem a trobar el vell camí forestal que mena a Toés. Davalla amb una gran suavitat i passa per entremig d'una vegetació ufanosa i esplèndida. El rocatam s'acumula pintorescament al pas de l'aigua, la qual s'hi rabeja esbojarrada. Entre la gran varietat d'arbres que exornen els vessants i el curs del riu, abunden els xops i els avellaners. La verdor és tan espessa que no deixa veure l'altra vora i fins, de vegades, cobricel•la el viarany.

No és luxuriant, sinó frescal, flonja i atapeïda. Aquest camí semblaun pas d'àngels. El bruit de l'aigua inquieta és la música que s'adiu amb la magnificència dels paisatge i encara el realça.

S'ha transcorregut per tres estats d'esperit davant de tres paisatges diferents i graduats: l'àrid dels estanys veïns de la collada; el plàcid de les jaces deliciosament suaus, i el que està embellit per l''esplendidesa de l 'arbriu. Però no està exhaurida encara l 'emoció del paisatge. Li manca l'apoteosi: les gorges de Toés. Cal emmudir-se davant de llur magnifica grandiositat. El riu passa per un engorjat estret i elevat i fins de vegades, esguardant enlaire, a causa de la vegetació, ni es veu la blavor del cel. Els murs són verticals. El riu es llença entremig d'ell i, saltant i botzinant, corre frenètic tant aviat cap a l'un costat com cap a l'altre, per aa sortir del caòtic laberint. Fins un hom arriba a dubtar si la vall pot tenir sortida i si no s'haurà perdut en un indret feréstegament abandonant. Aquesta visió cohibeix i admira. S'és davant d'un cas esverador. Abandonem-nos, però, a l'efecte de la grandesa! Tot això és gegantí i imposant. Només els cíclops podrien passar-hi tranquil•lament. O els que posseeixen una completa aridesa interior, o els que tenen esmolada la sensibilitat. Les gorges de Toés ve que perden salvatgia, sense mancar de grandiositat; no triguen a acabar en sec; però ample, apareix la vall del Tet, humilment rient. El nou paisatge, tot i ésser bell, enlluernat com hom està, resulta mig anodí.

Molopospermum peloponnesiacum (ja els podem collir)

...Molopospermum peloponnesiacum ho dit d’altra manera...quan arriba el mes de maig anem a collir coscolls o angèliques. També hem sabut que en altres contrades pirinenques en diuen brúcol o coscó. Els andorrans l’anomenen embous i els francesos li tenen veritable devoció i la serveixen a la majoria d’amanides de primavera. Per posar a l’amanida només podem fer servir els brots més tendres i cal treure’n les fibres llenyoses.

Si en voleu venir a collir heu d’estar disposats a caminar una miqueta fins arribar a una zona força pedregosa prop d’una de les tarteres de Tregurà. Normalment trobarem els coscolls barrejats amb gencianes blaves, també molt típiques d’aquesta zona (potser en un altra post us adjunto una fotografia). Hem d’estar alerta i collir-les abans de la seva floració que té lloc de juny a agost.
La seva tija és gruixuda, buida i una mica llenyosa com la de l’api. Sovint aquestes plantes poden arribar a fer més d’un metre d’alçada.

Per ampliar informació podem anar a una web francesa de la zona de la Gascone, Bigorre i el Pais vasc francès anomenada A Fleur de PAU,

També per aquesta època ( potser una mica més aviat que el coscoll),podem collir pixallits o dent de lleó o com li diuen per aquí, que jo mai havia sentit, xicoies. Aquesta planta és molt més coneguda que l’anterior i envoltada de moltes més llegendes i propietats: estimulació de la vesícula, diürètica, depuradora de la sang, tònic hepàtic i amb vitamines A, C, K, B2, rica en calç, ferro i potassi.

Normalment es solen menjar les seves fulles verdes amb les amanides. Hi ha gent que en mengen les flors fregides o bulllides al vapor. He vist també (més rarament) com de les arrels es fa una infusió semblada al cafè. Ens agrada la seva flor groga que omple els camps i que mica en mica es transforma amb el conegut “angelet” que els petits de la casa solen bufar.

Aquí teniu una bona recepte d’amanida de xicoies

les primeres marmotes

Ja podem tornar a fer com cada estiu: LA SORTIDA PER VEURE MARMOTES (trobareu informació a la nostra web) Aquesta setmana hem pogut veure les primeres, prenent el sol davant dels seus caus. Quins animals...que passen el 90% de la seva vida sota terra i dormint. Per això aquell refrany alemany, que s’ha escampat arreu “Schlafen wie ein Murmeltier" (Dormir com una marmota).

Hi ha una zona a Tregurà, caminant pel collet de la gralla i just abans d’arribar al trencant de Fontlletera que és molt bona per veure aquest rosegador, diuen que dels mes grans de tot Europa i que malgrat prové de la família dels esquirols, els seus costums són molt diferents. El que sempre he trobat curiós d’aquests animalons és la seva hibernació...com poden arribar a reduir de manera tant notable la seva temperatura corporal que pot arribar a baixar fins a 4,5º i respirar de dues a tres vegades cada minut!!!

Sembla que la mania de que la grassa de marmota ajudava a treure els dolors reumàtics, va fer minvar la població de manera notable. Actualment aquesta creença a anat de baixa i la població ha tornat a augmentar.

Per poder observar-les bé cal conèixer la seva activitat diària: normalment surten del seu cau força aviat i seuen a l’entrada del seu forat netejant-se, dormitant o interaccionant i jugant entre elles mateixes. Més tard menjaran gran quantitat d’herbes i arrels. Quan arriba el pic del migdia solen entrar dins dels seus caus. De nou tornen a l’activitat a finals de la tarda on normalment solen menjar molt…
Hem comentat amb molts senderistes que sovint han sentit un crit com d’ocell, un crit fort i agut, com una mena de xiulet. Tots hem tingut la gran equivocació de mirar enlaire, per no veure cap ocell solcant el cel...Els més coneixedors saben que és el crit de la marmota que avisa del perill als seus parents. Solen sociabilitzar molt bé entre elles i per això, com tots els animals, tenen diverses senyals d’alerta: si les observem llargament i amb paciència notarem que quan fan es xiulets seguits i ràpids avisen que una amenaça arriba per terra, en canvi quan se senten els xiulets més aguts i de manera més lenta, indiquen que el perill s’acosta per l’aire.

A EEUU i al Canadà es celebra el dia de la marmota (2 de febrer). Una festa, ara ja folklòrica que prové d’una tradició popular que considera que la marmota prediu la fi de l’estació hivernal. Si la marmota surt del seu cau i no es veu la seva ombra...voldrà dir que l’hivern és a punt d’acabar-se. Si per contra, si és un dia de força sol, de manera que l’ ombra de la marmota es projecta...voldrà dir que l’hivern encara durarà sis setmanes més. Aquesta festa va quedar immortalitzada, potser tots ho recordem, en la pel•lícula Groundhog Day (Atrapat en el temps).
Us deixem un link del diari el mundo que parla d’aquesta festivitat.

primavera i primer bany

El cap de setmana del 9 i 10 d’abril, potser un cap de setmana massa càlid, hem fet una sortida cap a font santa per gaudir de la plenitud dels rius i l’esclat de la vegetació. Havíem pensat fet una travessa circular, però anit, sopant amb el grup de gent que venia disposada a fer una bona caminada, i després, com deia, de patir una calor exagerada per a principis d’abril (Ripoll va arribar a 26º) vam decidir anar cap a la ribera del Cerverís per veure l’empenta del desglaç.

I la idea ha estar encertada, ja que l’aigua baixava amb força i els tolls eren espectaculars. Tot el camí eren un degotall de salts d’aigua i de vegetació d’un verd despuntant. Primer comentàvem que ens mullaríem els peus, una mica més endavant i amb l’esforç de la caminada, ens atrevíem a dir que potser fins els genolls i els més agosarats afirmaven que fins a cintura. Al final gairebé tots/es ens hem remullat sencers!!!! I és aquí quan et sents viu i vibrant, quan la sang circula, el sol et gratifica i et sents en plena simbiosi amb la natura espatarrant.

Benvinguda primavera que ens fas sentir bullir la sang!


Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.

I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.

L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.

Poema "primavera" de Miquel Martí i Pol

lluna plena i raquetes de neu

Ja en el post anterior parlàvem de les raquetes de neu.
La nit del dissabte dia 19 de març…nit de lluna plena amb una afegit especial: el perigeu de la lluna!!! Feia 18 anys que no teníem la lluna tant propera a la terra i fins l’any 2029 no podrem tornar a gaudir aquesta proximitat.
Normalment la tenim entre 405 mil i 385 mil kms...però en aquesta lluna plena, a tocar de l’estació de la primavera, la lluna es va col•locar a 356.600kms de la terra. I això implica veure una lluna molt més gran i un 30% més brillant. Per això vam decidir anar fins a Vall Ter i fer una sortida amb raquetes de neu. Vam pujar cap a la zona de les marmotes amb claror de dia per poder baixar amb claror de lluna!!
No és del tot científic però sí una creença popular molt arrelada que la lluna marca molts cicles: la menstruació, les marees i fins i tot les emocions!! I deu n’hi do el cúmul de sensacions que vam tenir al veure com la lluna, de manera accelerada ,sortia entre dos cims, amb un color ataronjat espectacular que va anar canviant a tons groguencs fins arribar a un color blanc intens quan ja era del tot fosc, que va il•luminar-nos tot el camí de baixada com un focus leds molt potent.
Si voleu gaudir de com el nostre país va sortir la nit de Sant Josep a fotografiar aquest satel•lit podeu anar a la web del 3/24

PLUJA

LA PLUJA:
El passat dissabte dia 12 de març del 2011 no vam poder fer les activitats de senderisme previstes ja que ja a primera hora del matí va començar a ploure amb moltes ganes...uns llevants barrejats amb vents de xaloc. Vam canviar l’activitat per un monogràfic d’herbes remeieres que també va ser molt interessant.

Els avis de la vall sempre m’ha comentat que quan la neu o la pluja entren en força al Ripollès es degut als vents de llevant. Que venen les llevantades! exclamaven...ara ja no tan sovint.

Intento recordar les dels últims anys...potser vosaltres en sabeu alguna més:
26 de desembre del 2008
13 d’octubre del 2005
11 de maig del 2004
3 d’abril de 2002
1 de març de 1986
16 de febrer de 1982
18 de maig de 1977
18 d’octubre de 1977


Penso amb les llevantades d’abans....amb el cel ben espès dies i dies...caient pluja pers tots els costats i estovant la terra. Ara sembla que es fan esperar molt més i que son menys abundoses però aquesta setmana ens ha visitat una bona llevantada....de dissabte fins dimecres...amb el seu episodi màxim de pluges el dimarts dia 15. En algunes zones es van superar els 230 litres i el Ter i els seus afluents van créixer amb intensitat...tanta que els embassaments de Sau i Susqueda van decidir obrir les comportades, ja que el cabal de l’aigua del Ter els posava al límit de la seva capacitat.

I recordo tantes cançons i poemes que parlen o canten a la pluja: Sagarra, Valldaura, Raimón, Serrat, Roger Mas...i tantes cançons de pluja cantades quan érem infants...potser fins i tot va ser una de les primeres que vam aprendre a cantar. Per això avui no us linko la cançó del “plou i fa sol”, però sí un poema de la Mª Mercè Marçal convertit a cançó: “Cançó de pluja”

NEU

I ja som immersos dins l’hivern, de moment amb poca neu…una enganyada abans d’entrar a l’estació blanca. El dia 30 de novembre, Sant Andreu, va produir-se una nevada generalitzada que va cobrir de blanc tot el Pirineu i Prepirineu, amb gruixos acumulats de fins 15 centímetres a la nostra estimada vall de Camprodon. Així les pistes d’esquí es van animar pel pont...de la constitució o de la puríssima. Però tot va ser un miratge i la neu es va fondre ràpidament deixant un paisatge sec i pelat.

El fred ha arribat després de la setmana dels barbuts. A la tradició popular catalana hi ha tota una munió de sants posseïdors de llargues i frondoses barbes que celebren el sant dins la mateixa setmana. Per aquest motiu, la tradició popular ha batejat aquesta setmana amb el nom de “La Setmana dels Barbuts”, la setmana més freda de l'any. Les principals diades que inclou la Setmana dels Barbuts són les dedicades a tres sants que es representen tradicionalment amb barba: Sant Pau ermità (15 de gener), Sant Antoni Abat (17 de gener) i Sant Maür (18 de gener). La setmana s’acaba el dia 22 de gener (Sant Vicenç). Els avis expliquen que l’únic sant que no portava barba era Sant Sebastià (dia 20 de gener).

Potser pot sembla que aquest post s’està convertint en un santoral..però no és pas aquesta la nostra intenció tan sols és un petit homenatge a la tradició, tant sabia i popular de la nostra terra,que ara...amb el tema de la globalització sembla que anem perdent.

Just escrivim el post...i el deixem pendent de penjar, quan el cap de setmana del 28 al 30 de gener hem tingut una nevada considerable i, com ja vam comentar al Twitter molt apta per fer raquetes de neu. Va començar a precipitar en forma sòlida el dijous, però va ser només un tastet del que vindria divendres, dissabte i diumenge. La neu va deixar entre 2 i 15 cms. de neu a tota la zona del Ripollès i condicions favorables per realitzar sortides amb raquetes.

Des d’aquest post us volem encoratjar a que vingueu un dia a practicar aquests esport que us permetrà gaudir de meravellosos paisatges. Caminar amb raquetes no és una tasca difícil, tot el contrari i no té res a veure amb qualsevol tipus d’esquí. Podríem dir que és com caminar i córrer però una mica més pausat.

Val la pena remarcar que quan la neu és tova no és gaire recomanable gaudir d’aquest esport ni tampoc quan la neu és glaçada ja que les raquetes no son uns grampons.

Les sortides d'excursionisme amb raquetes de neu són una forma magnífica de gaudir dels meravellosos paisatges nevats. La vall de Camprodon i tot el Pirineu Oriental és un espai ideal per practicar aquests tipus de senderisme hivernal. Durant tot l’hivern i si el temps “de neu” ens acompanya, podem fer sortides amb raquetes de mig dia, un dia, rutes circular o ascensions a pics com el el Taga, el Balandrau, el Cerverís, el Puig de Fontlletera, el Pastuira, els Bastiments, el Pic de la Dona, el Costabona, la Serra Cavallera y el Pla de les Pasteres entre d’altres.

Des d’aquí us recomanem dos llibres que podeu trobar també en el nostre centre d’activitats i que ens permetran descobrir rutes molt boniques per a fer amb raquetes:

El de Manel Figuera “ Excursions escollides per a raquetes de neu: 20 itineraris pel Berguedà, l’Alt Urgell i la Cerdanya” y el de Carles Gel titulat “Pirineus Orientals: ascensions i travesses amb raquetes de neu”.

Sortides de Tardor

No hem estat parats…

Al Setembre hem fet una caminada de mig dia al Pic de Les Bruixes i Comanegra amb un grup molt actiu de nous amics i amigues que ens han fet confiança i que esperem retrobar!
És una ruta que ens permet gaudir de dos dels pics més alts de la zona de l’alta Garrotxa i que no presenta dificultats. Tots dos pics ens ofereixen una vista immillorable de tota la zona sud de la província gironina i del Canigó ja que el pic del Comanegra fa frontera amb França. El paisatge fins arribar-hi, i més a la tardor, ens permet gaudir de boscos de rouredes i fagedes majestuosos.

A l’octubre hem estat més agosarats i aprofitant el pont del 12 d’octubre hem preparat una sortida per la zona del país basc francès:Ens hem desplaçat fins Hendaye, en euskera Hendaia, per caminar tot el sender del litoral que va d’aquesta població fins a Bidart. Recomanable la visitat a Saint Jean de Luz (http://www.saint-jean-de-luz.com).
El camí del litoral no presenta cap dificultat, només cal portar aigua si el dia és calorós. Trobem poc desnivell en els seus 25 kms de recorregut. El sender travessa penya-segats i l’espai natural protegit del Domaine d’Abbadie.

Ja que érem per aquest vorals, hem programat de manera optativa una volta al Midi d’Ossau des de la zona francesa del Lac de Bious Artigues. Us adjuntem un article de Ramón Tejedor, publicat al diari “aragondigital (http://www.aragondigital.es/asp/noticia.asp?notid=6521&secid=1) que de ben segur us animarà a voler contactar-nos per realitzar aquesta sortida.

"La vuelta al Midi d’Ossau nos va a introducir en una diversidad de parajes y nos va a permitir apreciar todas las caras de esta joya telúrica de la naturaleza, una catedral de roca donde las chimeneas, torres, aristas y paredes, asombran a cada instante y donde con el paso del día, la luz de sol nos descubre perfiles diferentes. El sendero que seguimos está perfectamente balizado y es una de las excursiones preferidas por los pirineístas franceses para realizar en una sola jornada. Del aparcamiento, junto al lago Bious Artigues, sale el camino por su orilla derecha orográfica. Pronto llegamos a los llanos de Bious, a través de un espléndido bosque de hayas multicolor en este otoño radiante, que no deja reposar ni un minuto a nuestras cámaras fotográficas. Desde aquí, el Midi, cuya silueta cambia a cada instante, proyecta la sombra de su muralla norte sobre los más altos abetos.

Encontramos en estos pastizales rebaños enormes de ganado vacuno y equino. Nada más atravesar la frontera franco española nos ha sorprendido el gran contraste entre el aprovechamiento ganadero a uno y otro lado de la misma. La ganadería de montaña tiene aquí un importante peso específico y, en consecuencia, la transformación artesanal e industrial de sus derivados se ha traducido en una multiplicidad de productos que se venden a lo largo de la carretera: quesos, miel, patés, etc. se ofrecen al viajero, quien es consciente del esfuerzo, en este lado de los Pirineos, por un modelo de desarrollo sostenible que pone en valor los recursos naturales, en una simbiosis inteligente entre conservación y aprovechamiento de esos recursos. Así se entiende la oposición en estos valles, singularmente en el vecino de Aspe, a la construcción de vías carreteras de las llamadas de gran capacidad, a pesar de la construcción del nuevo túnel de Somport, y la apuesta por un desarrollo que conjuga lo agroganadero, con el turismo ecocultural".

mesos de tardor-hivern

Hem estat un temps parats...ha estat època de canvis i de rectificar i afegir rutes a la nostra web. També hem volgut desenvolupar nous reptes dels quals us informarem properament.

I així ens ha passat tota la tardor que va arribar el 23 de setembre del 2010 a les 5.09, segons diuen els tècnics. Els llibres de primària sempre ens explicaven que canvi de les estacions es produïa cada dia 21 (21 de març, 21 de juny, 21 de setembre i 21 de desembre).


Vam rebre la nova tardor amb neu el dia 26 de setembre i amb ventades notables. La Fageda es va omplir de gent…massa gent, potser per recordar l’any Maragall que també va escriure un meravellós poema de tardor l'any 1893:

TARDOR
Ah!...l’Octubre...primeres fredorades.
L’Aire fa olor d’hivern, eixut, coent;
comença com un gran ressecament
i les grogors de sol en les fatxades.
Comença el desmaiar en els passeigs
la fulla, i en el cel , buit d’orenetes,
les fredes transparències dels oreigs
i els cap-tards del color de les violetes.

Al vesprejar les tardes més escasses
s’agita repoblada la ciutat.
i va escampant-se per carrers i places
fum olorós del fruit d’hivern torrat.


I ja som immersos dins l’hivern, de moment amb poca neu…una enganyada abans d’entrar a l’estació blanca. El dia 30 de novembre, Sant Andreu, va produir-se una nevada generalitzada que va cobrir de blanc tot el Pirineu i Prepirineu, amb gruixos acumulats de fins 15 centímetres a la nostra estimada vall de Camprodon. Així les pistes d’esquí es van animar pel pont...de la constitució o de la puríssima. Però tot va ser un miratge i la neu es va fondre ràpidament deixant un paisatge sec i pelat.

El fred ha arribat després de la setmana dels barbuts. A la tradició popular catalana hi ha tota una munió de sants posseïdors de llargues i frondoses barbes que celebren el sant la mateixa setmana. Per aquest motiu, la tradició popular ha batejat aquesta setmana amb el nom de “La Setmana dels Barbuts”, la setmana més freda de l'any. Les principals diades que inclou la Setmana dels Barbuts són les dedicades a tres sants que es representen tradicionalment amb barba: Sant Pau ermità (15 de gener), Sant Antoni Abat (17 de gener) i Sant Maür (18 de gener). La setmana s’acaba el dia 22 de gener (Sant Vicenç). Els avis expliquen que l’únic sant que no portava barba era Sant Sebastià (dia 20 de gener).

Potser pot semblar que aquest post s’està convertint en un santoral..però no és pas aquesta la nostra intenció tan sols és un petit homenatge a la tradició, tant sabia i popular de la nostra terra,que ara...amb el tema de la globalització sembla que anem perdent.