sábado, 22 de octubre de 2011

LA BRAMA


Crònica de la tarda del dia 15

Hem sortit preparats per gaudir d’un nou espectacle de la natura, però els temps no ens acompanya. Quants dies fa que no plou?? Portem ja gairebé un mes de tardor i poca pluja hem tingut. Fa més de vint que no cau ni una sola gota. (Potser el dia 7 va caure alguna dècima a Núria i anteriorment haviem tingut la pluja del dia de la Mercè).

Avui el cel és color plom. Els núvols s’arrosseguen i l’herba dels prats no brilla tal com voldríem. Els nens estan il•lusionats, saben que no han de fer soroll, que han de caminar sigilosament i aquestá és una nova emoció que incorporen al seu món infantil.

Els cérvols són animals gregaris (tendeixen agrupar-se ja sigui amb manades o colònies) però cal tenir en compte, que per una banda es reuneixen les femelles amb les cries i per l’altra els mascles joves. És curiós veure com el comportament de les diverses manades es diferent. I aquesta conducta diversa, es posa de manifest durant l’època del zel. Els mascles marxen cap els territoris on hi ha les femelles, el seu instint, diguem-ne social, desapareix i cada mascle busca conquerir una part de terreny on intentarà captar l’atenció de les femelles, com més millor. I per això el típic bram que ens agrada sentir i que declara, a viva veu, que el territori i tot allò que hi ha és d’ell, d’aquest mascle poderós, jove i lluent que es veu en forces per a conquerir-ho tot amb la seva espectacular cornamenta. De nou la natura i la seva força, la meravella de l’observació i la contemplació. El silenci de l’espera i els sons llunyans de les besties.




A youtube podeu trobar-hi diversos vídeos sobre el tema:
Per exemple:
http://www.youtube.com/watch?v=TXVeRl6_jOQ

No hay comentarios:

Publicar un comentario