Molopospermum peloponnesiacum (ja els podem collir)

...Molopospermum peloponnesiacum ho dit d’altra manera...quan arriba el mes de maig anem a collir coscolls o angèliques. També hem sabut que en altres contrades pirinenques en diuen brúcol o coscó. Els andorrans l’anomenen embous i els francesos li tenen veritable devoció i la serveixen a la majoria d’amanides de primavera. Per posar a l’amanida només podem fer servir els brots més tendres i cal treure’n les fibres llenyoses.

Si en voleu venir a collir heu d’estar disposats a caminar una miqueta fins arribar a una zona força pedregosa prop d’una de les tarteres de Tregurà. Normalment trobarem els coscolls barrejats amb gencianes blaves, també molt típiques d’aquesta zona (potser en un altra post us adjunto una fotografia). Hem d’estar alerta i collir-les abans de la seva floració que té lloc de juny a agost.
La seva tija és gruixuda, buida i una mica llenyosa com la de l’api. Sovint aquestes plantes poden arribar a fer més d’un metre d’alçada.

Per ampliar informació podem anar a una web francesa de la zona de la Gascone, Bigorre i el Pais vasc francès anomenada A Fleur de PAU,

També per aquesta època ( potser una mica més aviat que el coscoll),podem collir pixallits o dent de lleó o com li diuen per aquí, que jo mai havia sentit, xicoies. Aquesta planta és molt més coneguda que l’anterior i envoltada de moltes més llegendes i propietats: estimulació de la vesícula, diürètica, depuradora de la sang, tònic hepàtic i amb vitamines A, C, K, B2, rica en calç, ferro i potassi.

Normalment es solen menjar les seves fulles verdes amb les amanides. Hi ha gent que en mengen les flors fregides o bulllides al vapor. He vist també (més rarament) com de les arrels es fa una infusió semblada al cafè. Ens agrada la seva flor groga que omple els camps i que mica en mica es transforma amb el conegut “angelet” que els petits de la casa solen bufar.

Aquí teniu una bona recepte d’amanida de xicoies