UN CAMÍ

Donar-te les gràcies per ser aquí amb nosaltres i dedicar-nos uns moments.
Iniciem el bloc amb molta il·lusió i ganes de no defraudar-vos!

Agafar un camí i deixar que tot flueixi. Caminar i omplir el cos d'experiències i sensacions acomodant el nostres pensaments al ritme de les nostres petjades.

Per això Odos (de la paraula grega hodós que significa camí) i sense la lletra "h" perquè així ens trobem amb l'oxígen (O2). I track paraula anglesa que significa pista, petjada fins i tot camí...

Per inagurar el bloc, un poema que potser molts de vosaltres si el treieu de context pensareu que és antic, però podem extreure'n molts pensaments.És un fragment del Poema de Nadal de l'autor Josep Mª de Sagarra. (1894-1961).

Un camí!

Quina cosa més curta de dir!

Quina cosa més llarga de seguir!

Quin so vulgar i estrany!

Un camí!...

Els camins són l'angunia primera

del rústec cor llunyà,

que ni ell sabia el que era

o per saber es posava a caminar...

Camins, serps d'encantària,

que feu amable el feix

del qui es vol lliurar ell mateix,

de la pròpia tristesa solitària,

i vol cercar un somriure,

unaa altra sang o un altre crit,

i fins un altre món ennegrit

per poder viure!

Si et volta la brosa inclement,

si branca i punxa t'estalonen,

si l'aglevat i el pensament

no saps on donen,

poc trobaràs ni mel ni glop

ni llum de cares vivies;

se't tornaran les genives

fumades com les del llop!

Però si enmig l'espessorall

el pit rebel deixa la fúria,

i troba un caminet com un mirall

fred i glaçat dins la foscúria,

i pot seguir-lo mansament

sense escoltar cap més música,

sentirà com el fum del pensament

es va aclarint de mica en mica.