EL CAMINO

ULTREIA!!

Ens agrada aquesta paraula…el crit d’ànim de l’edat mitjana a tots el pelegrins que feien el camí.
Ultreia!
Segueix endavant!
Ves més enllà!
No defalleixis!
Continua…

No ens cal fer aquí una gran ressenya de què és “el camino” ni de com el cos de Santiago va arribar a Compostela, ni parlar del Campus Stellae, del mite del cavall blanc i la reconquesta, de la gran operació de màrqueting i mediàtica que es va aconseguir amb el famós codex calixtinus l’any 1122, quan més de 200.000 pelegrins van arribar a Santiago, i que per cert va desaparèixer de la catedral gallega el mes de juliol del 2011: (http://www.elpais.com/articulo/cultura/Desaparece/Codice/Calixtino/Catedral/Santiago/elpepucul/20110707elpepucul_4/Tes).

De tots aquests temes hi ha un munt d’informació on cadascú, sortosament, pot prendre i gaudir tranquil•lament per entendre millor l’essència i l’atracció dels camins de Santiago.

Fa temps ja vam fer un post parlant de la paraula “camí...i de fet en el nom de la nostra imatge corporativa, el camí hi té un significat molt especial, fins i tot una de les habitacions de la casa rural de Can Carola és plena de fotografies de camins. Us recordem el link dels camins per si hi voleu afegir una citació: http://odostrack.blogspot.com/search?updated-min=2010-01-01T00:00:00-08:00&updated-max=2011-01-01T00:00:00-08:00&max-results=4

Però recórrer un dels camins de Santiago té alguna cosa de màgia, d’esoterisme, de cultura, de interioritat, de historicisme, de miraculós...de...mil i un adjectius que cada persona que ha trepitjat alguna etapa ens hi podria afegir.De fet de tots és coneguda la frase de que “viatjar es emprendre un recorregut cap a un mateix”. I els viatges per cada un de nosaltres són experiències diferents. Només cal reflexionar una mica en què ens empeny a escollir un lloc per visitar, perquè hi anem?, com hi anem?, què busquem?... Hi ha gent que considera que viatjar és anar com més lluny millor, explicar-ho als altres, penjar les fotos, (ara que està de moda exposar la nostra vida a l’aparador mediàtic de la web 2.0), engolir monuments i guies de viatge, córrer amunt i avall amb un temps determinat, quedar sorpresos amb els costums diferents i els paisatges exòtics... potser importa més la forma que el contingut i la manera com coneixem un indret. Per a gustos...colors!!

Però la frase anterior agafa un valor molt més profund si aquest recorregut és el “camino”. Un camí que actualment es fa per motivacions molt diferents però que de ben segur a tots els que han fet un tram, tres trams, cinc trams, vint-i-cinc trams, setanta-set trams i/o tots els camins...ens parlaran d’experiències enriquidores que omplen a vessar la motxilla que acompanya al caminant. Una motxilla que té diferents apartats, diverses butxaquetes: els moments compartits, els kms de soledat, el descobrir aspectes nostres que potser teníem oblidats o desconeixíem, el veure boscos immensos i encantats, planures lineals i monòtones, petits pobles amb gent senzilla, patrimoni artístic, fonts i rius dringadissos, eucaliptus i castanyers centenaris, bromes fantasmogòriques, conèixer llegendes ancestrals, espirituals, esotèriques que traspuen cultura i tradició per a tots els racons i que val la pena de gaudir.

Com la vida mateixa...vaig sentir a dir que “El camino nos acompaña pero se desvanece tras nuestros pasos, borrando el pasado; se materializa delante, escribiendo el futuro.

Animeu-vos...i “buen camino” o..”ultreia”!