RAQUETES DE NEU

Entre les activitats que oferim durant els mesos de febrer i març, en tenim una que és l’estrella. LLISCAR DAMUNT DE RAQUETES DE NEU. Sembla que ara (com tantes altres coses) hem descobert les raquetes, però fa molt de temps que l’home ha tingut la necessitat de caminar damunt la neu de manera més lleugera. Ja a la prehistòria per poder caçar de manera òptima durant l’hivern, l’home va buscar una manera de poder desplaçar-se sense enfonsar-se profundament a la neu. Per això calia una superfície de recolzament i la solució va ser un cercle de fusta lleugera fixat a les extremitats. Més endavant a l’interior del cercle s’hi va posar una xarxa amb corretges lligades a la bota. Això triplicava l’amplada del peu i doblava la longitud, de manera que la pressió damunt la neu es dividia per sis.

Val la pena fixar-nos que el disseny de les raquetes, imita les petjades dels animals que són capaços de desplaçar-se damunt la neu. La raqueta més coneguda és la que s’anomena “ cua de castor” amb una forma arrodonida i amb un final que sembla una cua ben llarga. Les primeres raquetes feien més de 2 metres de llarg.

Mica en mica els materials per construir raquetes han anat evolucionat i de la pell de foca i les anelles es va passar al cuir cru i a la fusta i després a materials sintètics molt més lleugers com l’alumini i el policarbonat. Actualment es fabriquen molts models diferents en funció del terreny, el recorregut, el pes, les característiques de l’esportista. Cal remarcar que també existeixen diversos sistemes de fixació al calçat. Els més coneguts són el sistemes de corretges,el de fixacions automàtiques sobre la mateixa plantilla rígida, i les considerades de competició, amb un sistema semblant al de l’esquí nòrdic o de fons.Alguns models de raquetes també han afegit puntes laterals i centrals a l’estructura base amb l’objectiu d’evitar que rellisquin sobre la neu dura. I els models més tècnics també ofereixen la possibilitat de bloquejar l’articulació de la fixació per tenir un control més gran de la bota en les baixades amb pendent o en terrenys abruptes.

Els primers en considerar les raquetes de neu com un esport similar al senderisme, van ser els francesos (sabem que ens porten molta avantatge amb tots els temes d’excursionisme) i respon a nombroses expectatives però s’inscriu dins aquesta tendència ecològica de retornar a l’autenticitat, a la simplicitat a un natura neta i veritable a la simbiosi de l’home i natura. És un esport saludable que no presenta gaire risc sempre i quan caminen per circuits segurs o zones que no presentin risc d’allaus. Per això l’itinerari ideal per passejar amb raquetes és la mitja muntanya: boscos nevats, valls profundes, camins o pistes forestals són els espais perfectes per la pràctica d’aquest esport. Les raquetes no són recomanables per caminar sobre neu dura o glaç, o per fer ascens d’alta muntanya.

Les raquetes són molt fàcils de portar i dirigir. Pràcticament sense entrenament i amb uns consells previs de seguretat, com caminar passant una raqueta sobre l’altra sense arquejar les cames per evitar ensopegar trepitjant-les, només cal cordar-se-les i sortir a passejar.

VENIU A GAUDIR D’AQUESTA ACTIVITAT EL DIA 4 DE FEBRER DEL 2012 A ODOSTRACK. Us acompanyem a fer un itinerari d’iniciació amb un guia titulat.

També fem sortides AMB RAQUETES sota la lluna plena: ALTAMENT RECOMANABLE!